Hola bombons!

Per fi una altra vegada per aquí, he estat un temps desconnectada d’aquí, però ara torno per a quedar-me, i per a començar en gran escriuré sobre el part de la Lia.

El dia 3 d’Abril vaig ser a fer-me l’última eco de control de pes de la Lia, com m’havien dit vènia bastant gran, ja em deien que pesava 4,039 kg i la veritat que amb *Unai que va néixer amb 3,720 kg ja em va fer bastant mal per això em van aconsellar de provocar-ho perquè no tinguéssim imprevistos i no pogués néixer per si sola. Així que em van dir que el dissabte 7 el dia que complíem 40 setmanes, a les 8 del matí estiguéssim a l’hospital amb les bosses i preparats perquè me’l provocarien.

El divendres, portem a l’Unai amb la meva germana així el dissabte ens anàvem directes a l’hospital. Record que aquella nit no vaig dormir res de res, estava molt nerviosa desitjant que *Lia volgués sortir per si sola, però no va haver-hi manera. A les 6 del matí va sonar el despertador, cosa que no em va fer falta perquè ja estava desperta, em vaig aixecar i em vaig anar a dutxar per a estar preparada. No vaig menjar res perquè dels nervis no recordava si m’havien dit si podia menjar o no, a més estava tan nerviosa que tampoc m’entrava res.

Dirección al hospitalA les 8 menys 10 ja érem a l’hospital, a la sala de parts on les llevadores em van donar la bata, em van posar la via i em van fer l’exploració per a saber com començaríem. En explorar-me van veure que de coll estava verd, però estava dilatada de 2-3cm per això i per la rapidesa del meu anterior part van decidir posar-me directament oxitocina, perquè no s’allargués tant.

En ser estreptococ positiu abans de res em van posar la primera dosi d’antibiòtic i una vegada acabada a les 9 del matí em van començar a posar la primera dosi d’oxitocina que cada uns 12minutos aproximadament m’anaven pujant, però ja a la segona dosi vaig començar a notar les contraccions i a la tercera ja eren contraccions doloroses així que no em van pujar més la dosi i el meu cos va reaccionar bé i amb l’oxitocina es va posar de part.

Eren contraccions doloroses, molt més que les del part de l’Unai, però només estava començant el treball de part.

A les 10 del matí vaig notar una contracció molt forta i de cop com si em pessiguessin, havia trencat aigües! Li vaig dir a en Sergi que avisés a la llevadora perquè els digués i van venir, tènia la sensació de fer pipí així que em van desconnectar de les corretges i en aixecar-me va començar a sortir més aigua, per sort era transparent i record que era ben calenteta. Vaig anar al bany i allà van començar les contraccions que em feien veure les estrelles, em van dir que en trencar aigües era normal que em dolgués més perquè no hi ha res que esmorteeix, així que això acabava de començar i estava dels nervis perquè ja no hi havia ni un minut de descans entre contracció i contracció, i sabia quan començava, però no quan acabava, però encara estava una mica d’humor cosa que a partir de les 10.30- 11 aproximadament no tènia ni humor ni res de res, estava molt concentrada en les contraccions que pujaven – baixaven -pujaven, no hi havia descans. Per sort entre la llevadora i el meu marit quan em vènia la contracció em donaven massatge en les lumbars, uns moviments circulars i bastant fort que alguna cosa em feia. Vaig estar una estona en la pilota, però en general estava dreta intentant moure’m i quan em vènia la contracció em concentrava a respirar perquè a la Lia no li faltés l’oxigen.

Va venir el ginecòleg per a preguntar si volia l’epidural, encara que ell em va recomanar que aguantés tot el que pogués sense l’epidural perquè a vegades aquesta fa que es freni una mica el treball de part, com veia que anava aguantant vaig dir que de moment no, ja que la meva intenció de bon principi era si podia aguantar tenir un part natural. Va passar l’estona i a les 12 del migdia, 3 hores després de començar amb el treball, les contraccions eren d’un dolor insostenible, record que em marejava del dolor que sentia així que la llevadora em va mirar i tenia el coll esborrat però només estava de 5cm de dilatació així que vaig demanar l’anestèsia, però resulta que en aquell moment l’anestesista estava en quiròfan, però que en 15 minuts vindria a posar-me-la, però jo ja el meu cos em demanava que estrenyés per a calmar el dolor, i la llevadora em va dir que si era el que necessitava que ho fes que estrenyés.

Jo estava dreta recolzada al llit, estrenyent quan la llevadora em va dir que millor em tombés, ja estava sortint sang, cosa que significava que la Lia estava apuntet de sortir, en Sergi recordo que estava nerviós, em va ajudar a pujar en el llit, em van posar els agafadors, per a agafar-me amb les mans, i uns suports per a posar els peus i poder fer més força, allí vaig començar a empènyer amb totes les meves forces i amb aquesta estreta va sortir el cap, em van deixar tocar-li (tot passava en poc segons però era tan emocionant, encara que estava esgotada i estava passant dolor, no us enganyaré), allí vaig començar a dir-los que ja no podia empènyer més que estava molt cansada que no podia...la llevadora (que per cert un 100 sobre 10 de professional i de persona) juntament amb Sergi em van dir que havia d’estrènyer que en res era allí la Lia, ja que tenia el cap fora però estava del revés i amb la següent contracció vaig tornar a estrènyer amb totes les meves forces, la Lia es va girar per si mateixa, vaig notar que m’estava cremant tot, així que una vegada que la llevadora em va dir que ja tenia les espatlles fora, la vaig agafar de sota els seus braços i me la vaig posar directament al meu pit i no vaig poder deixar de besar-li en el front, de mirar-la i mirar a Sergi que estava plorant d’emoció. (aquella sensació de gust, dolor, felicitat extrema… tot en el mateix moment).

EM VAIG TORNAR A ENAMORAR, ENS VAM TORNAR A ENAMORAR EN SERGI & JO.

Al cap d’un moment em van avisar que ara sortiria la placenta i m’haurien de cosir, però per sort només superficialment (en el meu cas el massatge perineal ens va anar bé perquè amb l’Unai que va sortir més petit al no fer-me el massatge em van haver de fer punts per dins i per fora i en aquest cas que la Lia era més gran i va ser un part molt expulsiu només van ser punts superficials). I com heu pogut comprovar no va fer falta que vingués l’anestesista perquè a les 12.20 ja tenia a la meva petita entre els meus braços. Així que en 20 minuts vaig passar de 5 cm de dilatació a estar completa, haver estret.

Finalment vull explicar-vos que no sé d’on vaig treure les forces que en dos apretades fer sortir a la princesa que va pesar 4,290kg i 53cmSi que us puc dir que el meu cos va estar gairebé 24 hores en contracció, no em podia relaxar, a la qual me n’adonava els meus músculs estaven ben contrets. Estic contenta i orgullosa del meu cos i de la Lia perquè juntes ho vam fer possible, juntes ho sentim tot i juntes hem nascut.

Desitjo que us hagi agradat i espero que em compteu haver-hi què us ha semblat i m’encantaria saber les vostres experiències. I ja sabeu que per a qualsevol cosa podeu contactar amb mi, i us ho dic de veritat que totes podem!! Un fort abraço essències.

×